.LA GUIA DE SANT OGIDIO DE BARCELONA A LA MEVA MANERA. Indigente, segun la Real Academia Española:

.LA GUIA DE SANT OGIDIO DE BARCELONA A LA MEVA MANERA. Indigente, segun la Real Academia Española:
LA GUIA DE SANT OGIDIO DE BARCELONA A LA MEVA MANERA. Indigente, segun la Real Academia Española: pobre, sin los suficientes medios para subsistir. Gamusino: animal imaginario al que se suele recontar.....

AMASDES

viernes, 2 de junio de 2017

David Vásquez opina sobre el Housing First


En els darrers anys estem sentint a parlar molt del Housing First. La seva encara recent implementació al territori i la seva metodologia comencen a deixar enrere una primera fase experimental. Primer la Llar seria el significat de la traducció nostrada del terme. Actualment, l'experiència del prop de centenars de pisos que hi ha a la ciutat de Barcelona, representen el testimoni de la teoria del model posat en pràctica.
L'any 1992 l’organització nord-americana Pathways to Housing crea el Housing First, prioritzant l’accés immediat a un habitatge digne com a base per començar el procés de millora de les persones que viuen al carrer. El model s'exporta primer al Canadà i més tarda al continent europeu, motivat especialment pels resultats positius que l'avalen. Un 86% de les persones acollides no tornen al carrer, consolidant així la seva llar.
El passat 4 de maig la XAPSLL (Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar) de Barcelona va triar la temàtica del Housing First per organitzar la seva jornada tècnica anual. Com era d'esperar, l'aforament es va quedar petit i dies abans no hi havia inscripcions, el mateix que ha passat a totes les edicions anteriors, organitzades inclús abans de la seva posada en escena o en pràctica. L'expectativa és elevada i atreu també a agents socials i administracions d'altres municipis que, amb ganes de conèixer i innovar, veuen en l'experiència de Barcelona una possible solució per a determinades situacions de vulneració extrema, de no procés o simplement de no sortida.

Però de què estem parlant quan parlem de Housing First o Primer la Llar?

És un mètode que posa la persona al centre de manera radical, trencant el tradicional model escala basat en el mereixisme i en l'assoliment d'objectius i recompenses a partir d'un pla de treball dissenyat no sempre amb la participació del protagonista, la persona com a subjecte amb dret a decidir.
Aquest article no pretén jutjar ni carregar-se una metodologia ja clàssica d'intervenir, tampoc vol donar per resolts els problemes en forma de varetes màgiques o miracles. Segurament l'anomenat model escala va ser també revolucionari en el moment de donar-se a conèixer i segurament seguirà sent necessari en un gran ventall de les situacions d’avui dia. De la mateixa manera que el Housing First no ho soluciona tot ni és la panacea.
Recordo perfectament la primera vegada que vaig sentir a parlar. Reconec que he trigat almenys dos anys a creure el que escoltava, perquè com a professional de l’atenció directa, no m'ho arribava a imaginar.
No ha estat fins que s'ha posat en pràctica quan he posat nom a les persones que quotidianament en molts casos ens anem intercanviant entre els recursos i equipaments, com una mena de paquet embolicat que passa de mà en mà sense saber ben bé què podrem fer amb ell/a.
Primer la Llar significa habitatge com a dret humà, sentit comú i apoderament. Paradoxalment, al professional de la cosa social li trenca els esquemes aquesta definició i li genera dubtes evidents. És la solució per aquella persona amb la qual els plans de treball han fracassat el mateix nombre de vegades que els hem dissenyat, fins a dir prou. També significa respecte a totes les persones i compromís per treballar amb elles fins que ho necessitin, de forma incondicional. Ofereix habitatge individual i independent, que no és més que aquella mena de cau o amagatall que havies imaginat perquè la persona que no se suporta a ella mateixa hi visqués, però que malauradament no existia ni era imaginable dins la legalitat.
El model Primer la Llar és la solució per a un nombre determinat de persones que no s'adapten al centre, quan és el centre qui s'ha d'adaptar a les persones; però tot i intentar-ho, no ho ha aconseguit.
En resum, parlem d’un sector de població molt deteriorada i trencada, amb diagnòstics de salut mental sever i addiccions, molts anys de carrer i la màxima representació de l’exclusió a l’esquena. Persones itinerants i usuaris de tota mena de recursos en el pitjor sentit de l’expressió, fins a tenir l’entrada tancada a alguns dels equipaments per comportaments nocius o consums reincidents.
Posar la llar en primer lloc és un exercici arriscat perquè separa l'habitatge i el tractament, sense perdre de vista la reducció de danys i la recuperació i millora de qualitat de vida de la persona atesa. La casa com a punt d'inici de la inclusió social fins a minimitzar les conseqüències de la vida al carrer. Accés immediat a l’habitatge i acompanyament socioeducatiu mentre la persona assoleix un grau d’autonomia que el permet mantenir-se en el mateix habitatge, sense més suport que el de les xarxes normalitzades de serveis. Amb l’acompanyament de la xarxa entesa, al final, com un tot.

No hay comentarios:

Publicar un comentario